Alex, encara no em puc creure que estigui escrivint això, però no et veig, no sento la teva olor, les teves carícies, la teva mirada, el teu somriure, el que m’omplia cada dia, no hi ets.

Per molt que t’esperi em diuen que no tornaràs, no vull acceptar-ho, però em diuen que he de tirar endavant, no sé com, si només per estar al teu costat ja era feliç, molt feliç, no necessitava res més, ho eres tot per mi, eres la meva il·lusió de viure, l’única raó que tenia per llevar-me cada dia. Quan estava amb tu, no existia res més, només tu, ni preocupacions ni problemes, només hi havia felicitat i amor, no tinc paraules per explicar com em sentia.

Recordes quan em vas dir que volies envellir al meu costat? M’havies donat tant a canvi de res, sempre estaves allà traient-me el somriure, ensenyant-me a estimar i ho vas fer, em vas fer estimar com mai ho havia fet, em vas canviar la vida, em feies sentir algú, la persona més afortunada del món, ets el millor que m’ha passat mai, i sempre ho seràs. Vam viure tants bons moments, però ens en quedaven tants per viure, i en que ha quedat tot? En un simple record. Tot em recorda a tu, miri on miri, sempre estàs tu, sé que he d’aprendre a viure amb aquest dolor, però no sé com fer-ho, no deixo de plorar i preguntar-me perquè, perquè la vida és tan injusta? Perquè lo bo mai dura per sempre? Perquè se’n van les millors persones, perquè t’ha hagut de tocar a tu? Perquè ho he perdut tot amb una tarda? Algun dia m’ho diràs oi? Em respondràs totes les preguntes que no tenen resposta.

Em sento tan estranya, no sé ben bé qui sóc, que he de fer amb la meva vida, cap on he de tirar, però espero que tu em guiïs pel bon camí.

Segueixo vivint amb l’esperança de que tornarem a estar junts, sigui on sigui, perquè mai deixaré d’estimar-te.

I encara que ja ho saps, tens una família meravellosa, dóna’ls-hi molta força per seguir i cuidal’s moltíssim, que ells estan per davant de tot. Encara que això no s’ho mereix ningú ells eren les últimes persones.

Gràcies per tot aquest temps tan màgic.

10.05.06 un principi que no tindrà mai final..

T’estimo tant...

Cris, 01-may-07

Una mort, un amor trencat.
Una mort, un amor separat.
Una mort, un amor per recordar.

Junts vau viure mil coses; mil moments per no oblidar.
Junts vau compartir-ho tot: les mirades, les rialles, les paraules, el cos pell a pell..

Ara ja heu disfrutat molts moments fins que la mort us ha separat; un camí diferent heu de caminar, el destí ho ha manat.
No s’hi pot fer res, només esperar el dia que ens tornem a retrobar tots junts.
Sempre estareu enamorats i sempre podreu tornar a experimentar tot allò que no vareu fer. Sempre li podràs dir tots els cops que l’has estimat i que sempre l’estimaras;
Rectificar errors; aprendre’n d’ells.
11 mesos que feieu avui: 10 de felicitat i 1 de tristesa.
Els 10 de felicitat t’ajudaran a tirar endavant i aquest últim, que ningú l’ha desitjat, et servirà per fer-te més forta, per ser més TU.
Tu seguiras caminant en aquesta vida plena de pedres i plena de carrerons sense sortida;
Ell estarà disfrutant al cel disfrutant amb el que més estimava i el que també va causar la seva mort: la moto.
Tu has de seguir el teu camí, ho has de fer per ell i per tu, ets forta, igual que la teva mare.
Saps que sempre em tindràs al teu costat i que per molt que ens haguem enfadat sempre et continuaré estimant.
Coneixeràs gent, nous amors i sempre podràs recordar i explicar aquella persona que tan vas arribar a estimar; ningú t’ho prohibirà.
Ningú et prohibeix que ploris, que cridis, que pateixis..però ningú et prohibeix que riguis i disfrutis els moments amb la gent que estimes i que t’estima.
El que ara és tristor, d’aquí un temps seran rialles plenes de felicitat i hi tornarà a haver-hi una mica de llum en la teva vida on suposo que ara és tot fosc.
Ara el veus per tot arreu, ell, l’Álex.
Ara el sents a tots moments..
El seu cabell, el seu cos, la seva veu, la mirada..EL SEU SOMRIURE.
El temps corre i mica en mica aniràs oblidant aquest dolor que et crea la seva pèrdua, però d’aquí un temps et quedaran tots els bons records, sentiments; dins del teu cor on allà, res ni ningú ho podrà esborrar.
NO ET RENDEIXIS MAI.

Laia Jara i Moreno
Sant Quirze del Vallès, 10 d’abril del 2007